Maurici Fius i Palà,
fundador de l'escola

Antic Col·legi Sant Ignasi,
primera ubicació de l'escola

Primera etapa (1902-1938)

L'Escola d'Arts i Oficis de Manresa neix el 1902, i s'ha de contextualitzar amb l'interès d'una part de la societat catalana de primers del segle XX de crear institucions de caire cultural i docent, que tinguessin la finalitat de donar resposta a les necessitats d'instrucció i formació de les classes treballadores. Com és obvi, eren els sectors polítics progressistes i el moviment obrer manresà els que reivindicaven la creació d'una escola d'aquestes característiques.

Maurici Fius i Palà, polític republicà, en aconseguir l'alcaldia, va crear l'Escola, que va ser inaugurada el 9 de maig de 1902, amb el nom oficial de "Escuela Municipal de Artes y Oficios, Agricultura é Industrias".

Es va instal·lar en una part de l'edifici de l'antic Col·legi Sant Ignasi (actual Museu Comarcal de Manresa) i hi va romandre fins a les acaballes de la guerra civil.

En aquests primers anys, les matèries que cursaven els alumnes eren de caràcter agrícola i industrial, sobretot tèxtil i metal·lúrgic, i comerç. També s'oferien classes per a les noies, si bé, d'acord amb la mentalitat de l'època es limitaven a la disciplina de moda i confecció. A partir de 1909, s'incorporà el dibuix artístic i composició decorativa a les assignatures que s'hi impartien.

Fins a l'any 30, la mitjana anual d'alumnes de l'Escola fou d'uns tres-cents. Amb l'adveniment de la República, l'Ajuntament va decidir donar un major suport a l'Escola, que es traduí amb una ampliació dels estudis que s'oferien, cosa que va provocar un bon creixement de l'alumnat, que va arribar al nombre màxim de gairebé vuit-cents alumnes al començament del 1936.

La guerra, la mobilització del professorat i la migradesa de mitjans van provocar que descendís de manera considerable el nombre d'alumnes. La situació s'agreujà quan una part de les instal·lacions de l'Escola foren ocupades per l'exèrcit. Després que el 21 de desembre de 1938 una bomba de l'aviació franquista caigués a la teulada de l'edifici, l'Escola va suspendre les seves activitats.

Edifici escolar d'Ensenyança Primària de la "Renaixença"

Edifici dels Infants

Segona etapa (1940-1990)

El 2 d'octubre de 1940 l'Ajuntament decidia reprendre les activitats de l'Escola d'Arts i Oficis de forma provisional, i pel període d'un any ( van ser més de quaranta) a l'edifici escolar d'Ensenyança Primària de la "Renaixença" reconvertit pels vencedors en "Grupo-Escolar Generalísimo Franco".

Els estudis que s'impartien eren d'Auxiliar Industrial en les branques de mecànic, filatura, teixits, construcció, electricista i comptable, i també les de dibuix artístic i tall i confecció per a noies.

Els primers anys de la segona etapa es varen caracteritzar per les limitacions econòmiques i de material, ja que amb la guerra s'havia perdut tot l'equipament escolar.

Als anys 50 es va insistir en la necessitat que l'Escola tingués un edifici propi i no hagués de continuar de rellogat a una de les plantes de la Renaixença, escola que de dia continuava sent un centre de primària. Però tot i les iniciatives que es varen dur a terme, el projecte no reeixí.

Als anys 60, l'oferta educativa es va ampliant, s'imparteixen estudis de Formació Professional en les branques de metall, electricitat, construcció i tèxtil; estudis comercials; francès, anglès, dibuix artístic, pintura i tall i confecció.

Una fita significativa en la històrica de l'Escola es produeix en el curs 1968-69. Els estudis de formació professional, que havien anat creixent amb el temps, se separen de l'Escola d'Arts i Oficis. Un bon nombre d'alumnes i de professors s'incorporen a l'Escola de Mestratge Industrial "la Maestria", de nova creació. A l'Escola d'Arts i Oficis resten els alumnes dels estudis comercials, de dibuix i pintura i tall i confecció.

Mica en mica, però s'incorporen nous alumnes i el centre és reconegut com a escola de formació professional de primer grau

La necessitat d'un edifici propi és una reclamació constant d'aquesta etapa, però l'objectiu no s'aconsegueix fins l'any 1982, quan es trasllada a l'edifici dels Infants. En aquests moments, a l'oferta educativa anterior s'han incorporat de manera progressiva, les especialitats de perruqueria, estètica i imatge i so. També la formació d'Adults mitjançant les classes de Graduat Escolar.

L'Escola ha crescut significativament en aquest anys i arriba a prop de cinc-cents alumnes el 1990. En aquest any, es produeix un fet semblant als de la creació de l'Escola de Mestratge Industrial. El Departament d'Ensenyament decideix integrar els alumnes de Formació Professional a la xarxa pública i es crea l'IFP Maurici Fius i Palà, que posteriorment esdevindrà IES Guillem Catà.

Edifici actual de l'escola,
a l'antiga Església dels Infants

Tercera etapa (1990-)

Amb la separació entre formació professional i estudis artístic, l'Escola comença una nova etapa, ara ja convertida en una escola d'art.

En els primers moments, els dos centres, l'IES Fius i Palà i l'Escola d'Art, compartien l'edifici dels Infants, però al cap de poc temps l'Escola d'Art va passar a ocupar els annexos del carrer Infants i finalment el 1992 es va restaurar i transformar l'antiga església dels Infants, ubicació actual de l'Escola d'Art.

En el primer curs al nou edifici, es van impartir cursos monogràfics de ceràmica artística, gravat, ceràmica oficial, pintura, modelat, serigrafia, torn, disseny gràfic, tallers de creació i dibuix tècnic amb un total de 222 alumnes.

La idea de la nova Escola era que a més d'un centre d'aprenentatge fos un focus difusor d'art i cultura, obert a la ciutat, que oferís cursets monogràfics d'una temàtica concreta, muntatge d'exposicions, conferències, visites organitzades a altres exposicions.

En el curs 1995-96 es va obtenir l'autorització per començar un Cicle Formatiu Experimental de Grau Mitjà de Serigrafia adreçat a alumnes més grans de 16 anys.

El mes de maig de 1997 l'Escola va obtenir l'autorització per impartir un nou Cicle Formatiu de Grau Mitjà -de la família professional de Disseny Gràfic- el Cicle d'Art Final de Disseny Gràfic. Amb aquesta autorització acabava el període experimental i l'escola es convertia, una altra vegada, en un centre amb capacitat d'expedir títols oficials.

L'oferta de nous ensenyaments exigí una ampliació de les instal·lacions. S'habilitaren els locals annexos del carrer dels Infants, i en aquest nou espai s'hi va instal·lar un laboratori fotogràfic, taller de gravat, litografies i serigrafies.

Una fita molt important fou la commemoració del centenari de l'Escola durant l'any 2002. Entre altres activitats, es varen dur a terme exposicions retrospectives de material escolar, mostres d'obres d'art d'exalumnes, es va pintar un mural a la façana de l'Escola, se celebraren actes lúdics, i s'edità un llibre que recull la història de l'Escola, amb el títol de "D'Arts i Oficis a Escola d'Art. Cent anys d'educació a Manresa".

En el curs 2002-2003 l'Escola va començar a impartir un nou cicle formatiu, en el aquest de grau superior, el CFGS d'Il·lustració, cosa que produí un esglaonament més en la millora de la qualitat de l'oferta educativa.

En aquests darrers anys, doncs, a més a més de continuar oferint cursos monogràfics en diferents modalitats artístiques per a persones amb inquietuds en el món de l'art, l'Escola ha format professionalment de manera oficial 462 alumnes mitjançant els cicles formatius. Enguany, entre ensenyaments oficials i no oficials, el nombre d'alumnes de l'Escola és de 239.

Des dels seus inicis fins ara, ha estat una Escola municipal depenent de l'Ajuntament de Manresa ha passat per diverses vicissituds, paral·leles a la història del país. Ha gaudit d'èpoques d'esplendor i ha viscut moments foscos i dramàtics, però malgrat tot ha continuat i ha sabut adaptar-se als canvis dels temps.

Més de cent anys de vida d'una institució generen molta història. Més de quaranta-dues mil matriculacions que consten a l'arxiu del centre, poden donar-nos una idea de la gran quantitat d'alumnes que hi ha assistit. Alguns d'ells excel·liren posteriorment en el món de la indústria o de l'art. Ressenyar-ne algun seria fer injustícia a altres. De professors en tenim constància de 189. Així mateix, hem de fer referència als alcaldes de Manresa i als regidors d'educació que han apostat per mantenir el centre obert a la ciutat.

Un sol nom propi fem constar: el del fundador de l'Escola, Maurici Fius i Palà, com a paradigma de totes les persones que durant aquest més de cent anys, han cregut en la instrucció del poble per aconseguir una societat més lliure, més justa i més igualitària.

Des que en Fius i Palà, el 1902, va crear una escola per a classe treballadora, amb la finalitat de "proporcionar al poble el pa de l'ànima, el conreu de l'esperit i la instrucció adequada", han passat molts anys i han canviat els temps i les condicions de vida i existència dels ciutadans i ciutadanes de Manresa i del Bages, però allò que roman en essència són els mateixos valors cívics, culturals i democràtics en què ell creia, i la convicció que la formació és la base d'una societat millor.